El meu personatge és tret d’un relat fet per un aviador que va tenir una averia al desert.
És el Petit Princep, m’emociona molt escoltar-lo i més imaginar-lo. Ens transmet com valorar les coses petites i efímeres i com s’estranya de les coses que són superficials i censa importància. Ho fa d’una manera molt innocent i captivadora.
Hi ha sobre tot dos fragments que voldria recordar:
El primer, el relat amb la guineu: El Petit Princep li proposa jugar amb ell però la guineu li diu que no perquè no està domesticat. –Que vol dir “domesticat”.... vol dir “crear lligams”.... però si em domestiques, ens necessitarem l’un a l’altre. Per mi seràs únic al món. Per tu, jo seré única al món...la meva vida serà com si li toqués el sol. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan amagar sota terra. El teu em cridarà fora el cau, com una música.
El segon, l’ acomiadament: El Petit Princep li diu com el recordarà. –Tu tindràs estrelles com no en té ningú...Quan miris el cel, de nit, com que jo viuré en una de les estrelles, com que riuré en una de les estrelles, per tu serà com si totes riguessin. Tindràs estrelles que saben riuré!....I quan t’hagis consolat estaràs content d’haver-me conegut. Sempre seràs amic meu. Tindràs ganes de riure amb mi. I de vegades obriràs la finestra, perquè sí, per gust...I els teus amics s’estranyaran molt de veure’t riure mirant el cel. Aleshores els diràs: “Sí, les estrelles sempre em fan riure!” I es pensaran que ets boig. T’hauré fet una mala passada...
Jo tinc el meu Petit Princep en una estrella rient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pels vostres comentaris. Una abraçada.