EL CASTELL DE MONTSORIU

Som al segle XIII a la Catalunya Medieval i ens trobem dins d’un castell dels més bells i nobles del món, és el Castell de Montsoriu sobre un turó de 640 metres d’alçada on es veu una gran extensió de paisatge, al fons el mar, al costat el Montseny, Breda, Arbúcies i voltat de pins, alzines i castanyers.  És fàcil d’imaginar com vivien dins el castell, les seves estances són del tot protegides amb diferents nivells de muralles, així com petites portes d’entrada i trampes per si algú encara hi accedís però la història ens diu que mai va ser conquerit per cap enemic.

La llegenda de la Dona Roja.

La nit de Sant Joan, tan bon punt toquen les primeres batallades de la mitjanit, una dama mig nua apareix dalt de la torre més alta del castell de Montsoriu, anomenada de l'Heura. Els seus formosos cabells lliures li suren per damunt de les espatlles i el front alterós rep la frescor de la nit. És la Dama Roja del castell.

A la mà esquerra porta una llàntia encesa que il·lumina el rostre pàl·lid i a la dreta, els seus dits envolten un corn de caça que aplica als seus llavis, deixant escoltar tres perllongats tocs que s'escampen per la suau fressa de la nit. Des del coll de Castellar es deixa sentir responent el darrer toc, un altre corn de caça, a la recerca del responsable dels primers. En poca estona, apareix un cavaller vestit de nit, amb un cavall negre, que en arribar a la torre, pren a la Dama Roja del castell de Montsoriu, per muntar-la a la gropa i marxar al galop desapareixent en la doble foscor de la nit i de les boscuries.

Diuen que aquesta escena es repeteix cada any, la nit de Sant Joan.