dimarts, 29 de març del 2011

POEMA PER GLAUCA


Missatge que el sacerdot li va fer arribar. Li va dir primer de paraula i després escrit en una fina plaqueta que tenia forma de fulla de roure.
Per cantar has nascut, dona, i per estimar,
No s’acoblaren per engendrar una venjadora els teus pares.



2 comentaris:

  1. Montse ,Has aconseguit la millor imatge del bloc . Felicitats!
    Raimunda

    ResponElimina
  2. Begoña Giménez de Larrea2 de maig del 2011, a les 18:45

    Sandàlias d'escuma.
    Ja s'acosta la fí de la història, em tenies molt encuriosida.
    Glauca, ja ets a la teva Quios. Les Sandàlies ja es fan mestresses de la narració.
    En contemplar aquest matí la mar blava de la meva ciutat, he acaronat les ones pensant en tu.
    En aclucar els ulls quasi he fet meves les teves vivències i sota la claror del sol m'ha semblat sentir una bella cançó...Viatgera si navegues cap a Xipre.....
    No la modifiquis estimada Glauca, que les abelles flairaran la teva iniciativa i el punxó de l'amor farà renéixer la teva metàfora encertada.
    Jo no desavesaré la costum d'escriure, gràcies a la teva sensible Creadora, que amb les seves boniques melodies enlletrades ha fet que estimi aquest llibre com el mar, fet que em permetrà submergir-me en els acords misteriosos dels propers treballs del taller de lectura.

    ResponElimina

Gràcies pels vostres comentaris. Una abraçada.