Et deixaré la veu

Poema de Maria Àngels Anglada               

Et deixaré, si vols, la veu

mentre tu tens els llavis closos.

Molt lentament he après els mots

i l’aspre foc que els encadena.

Són teus, i, en canvi, et prendré un poc

de la teva llarga tristesa.

Vinc a la riba del teu mar

d’ones amargues, amb pas tímid,

i duc caretes somrients

des de la meva platja incerta.

Amb trencadissos crits d’ocell,

lluito amb les aigües remoroses.

Et deixaré, si vols, la veu

desavesada ja de roses.