AVIS DESCOLOCATS EN EL TEMPS I LLOC

Els meus avis vivien en un lloc que no comptava el temps.  Era un lloc desconegut i aïllat.  Es van trobar exiliats de la seva terra però no sabien ni on eren.    Què feien? Sobreviure, conrear per menjar i escriure molt per recordar.  Fins que algú que va arribar fins allà els va fer tornar al seu món.

QUADERN DE LA SETMANA

                                                                                       

Dimarts:  Al sortir de l’escola, vaig pel carrer i pel metro, observant a la gent: quina diversitat, quantes vides i pensaments, quin apropament i quin silenci però com passa sovint trobo una persona coneguda, intercanviem estats d’ànim i després arribo a casa. La casa temperada, algú que t’espera i una nit tranquil·la.

Dimecres:  Un dia, que està planejat per poder tenir estones de treball amb coses meves.  Repassar i reviure les classes d’ahir.  Valoro molt el poder tenir el meu temps i el meu espai perquè en períodes diferents de la meva vida m’ha costat poder-ho fer.

Dijous:  Avui és un dia especial, molt agradable i gratificant:  perquè he anat a caminar quasi dues hores amb dues amigues per la Carretera de les Aigües, perquè he anat al parc amb la meva filla i amb la néta i també pel voluntariat que faig a l’Hospital de Dia de l’Esclerosi Múltiple. Vaig a donar de dinar als malalts que ja no poden fer-ho sols, és una gran experiència amb una relació humana molt intensa que seria molt llarga d’explicar.

 

Divendres:  Hem marxat a St. Fost aquest matí.  Ja iniciem el cap de setmana amb tot el que suposa d’organització. Però el millor és poder sortir a l’aire lliure i gaudir de la natura.

 Dissabte:  Ens obliguem a complir amb obligacions de cuidar el nostre entorn casa, jardí i després mirar-ho amb ulls amorosos i pensar que val la pena.

Diumenge: Preparatius familiars. Avui la meva segona néta, la Laura, celebra quatre anys.  El millor del dia, trobar-te amb ella i sentir aquella abraçada i aquell petó tan dolç. Després la vas observant, veus que està amb una alegria esverada i l’estona dels obsequis amb els seus canvis d’expressions.  Un dia molt maco en el que pots gaudir de la família.

 Dilluns: Avui és dels dies que me’l puc organitzar. He tornat a caminar, avui sola però també està molt bé. Tens una sensació de llibertat i de trobar-te amb tu mateixa i els teus pensaments, és molt bo. Després he tornat a la meva dedicació de treballar per demà i així m’ha passat el dia.

                                                                   

Et deixaré la veu

Poema de Maria Àngels Anglada               

Et deixaré, si vols, la veu

mentre tu tens els llavis closos.

Molt lentament he après els mots

i l’aspre foc que els encadena.

Són teus, i, en canvi, et prendré un poc

de la teva llarga tristesa.

Vinc a la riba del teu mar

d’ones amargues, amb pas tímid,

i duc caretes somrients

des de la meva platja incerta.

Amb trencadissos crits d’ocell,

lluito amb les aigües remoroses.

Et deixaré, si vols, la veu

desavesada ja de roses.

BARCELONA

He triat la meva ciutat com lloc d'orientació.

Al seu centre, ple de carrers, avingudes, monuments, comunicacions i amb molta gent diversa.

Al nord, l’uneix les costes del Maresma i els seus pobles plens de vida.

Al surt, amb les indústries i el seu port comercial.

Al est, el mar amb les platges, el port esportiu i embarcacions.

Al oest, la muntanya del Tibidabo i les seves serrelades.

És una gran ciutat!!