LA PLANA DE VIC
Niuada de calàndries, poetes de ma terra,
jo enyoro vostres càntics d'amor, dintre la mar;
avui que el maig aboca ses flors pel pla i la serra,
cantau, cantau vosaltres, deixau-me a mi plorar.
Maria Àngels Anglada en la novel·la No em dic Laura li dedica un record que per ella va ser el pare literari. ...Així vaig començar la meva amistat amb Jacint Verdaguer, en les edicions populars de cobertes grogues i una medalla amb rostre de Mossèn Cinto, com diem a Vic sempre que se'n parla. Amb el coratge que dóna la poca edat, vaig decidir d'aprendre de memòria el Canigó, començant pel darrer cant...Niuada de calàndries....
Montse, el teu bloc demostra que ens una infatigable investigadora, que hi sap donar el seu toc personal. Me’l tornaré a llegir
ResponEliminaRaimunda