QUADERN D'ARAM

Mª Àngels Anglada va escriure aquesta novel·la per una sèrie de conseqüències que es van iniciar: 
 -Quan un amic, Daco, li va parlar del “drac  de Rodes” que es trobava en una paret de Cadaqués sent el seu origen  l’illa grega de Rodes.    –Quan Konstandinos Kondos júnior li va ensenyar, a Roses, el carnet del seu avi, el coraller grec de Cadaqués.  –Quan va comparar l’escrit d’aquell petit llibre amb la semblança d’uns poemes armenis trobats en una llibreria grega.-  Quan a través d’un amic, Ramon, va conèixer a Maria Ohannesian, armenia d’argentina arrelada a Catalunya, que desxifrà les notes d’aquell llibre.

 Amb totes aquestes relacions decideix escriure aquesta novel·la.

 

Com ho van viure els personatges

Aram és el protagonista. La narració esta seguida pel seu quadern, comença quan tenia quinze anys. Junt amb la seva mare van viure l’èxode i l’exili, des del seu poble Trebisonda fins a Marsella. Pateix molt la pèrdua del seu pare, germanes i l’àvia.  Madura ràpidament, valora l’amistat amb el seu amic Iorgo i gracies amb ell serà coraller i s’ha casa amb la seva germana Alèxia.

Yahé és el pare d’Aram. Està inspirat en el poeta Daniel Varujar. Va escriure uns grans poemes, amb la seva defensa social i política. Va ser detingut i assassinat brutalment amb la presència d’un testimoni que explicarà el que va passar a Marik i Aram.

Marik és la mare d’Aram. Va voler anar al Monastir de Narek amb l’Aram per una promesa que va fer al curar-se d’una pulmonia i així es va iniciar la separació de la família. Va patí molt la mort de la seva mare i filles Sofia i Iané que van ser tirades al Mar Negre  i del seu marit Yahé, del que estava molt enamorada. Era una dona forta, ajudava a tothom i per això era molt estimada.  Es va casar amb el Der Arshavir, un jove sacerdot armeni de Cilícia.

Grigor és cossi de la família amb qui van viure una part de l’exili en el que va morir la seva dona Irina, va tirar endavant amb el seu fill Gabriel i una filla petita que després de deixar-la en un orfenat, quan es torna a casar, la va a buscar.

Dr. Arshag va ser company de Yahé, reconeix a Aram i els ajuda acollint-los a casa seva fins que han de desertar.

El final d’aquesta història té moltes incerteses. Aram va tenir un accident al bussejant no se sap si va continuar ser coraller. En les llistes de la Federació Revolucionària Armènia consten el nom d’Arpira i Louise Aslanian, dos germans combatents, amb els matèixos cognoms d’Aram, que podrien ser els seus fills.

QUADERN D'ARAM

MARIK  I  ARAM

En els capítols IV i V, ens explicant com després de moltes dificultats arriben a Marsella. En aquesta nova ciutat es trobaran força adaptats.  Les primeres notes d’Aram, des d’Atenes, les havia escrites als quinze anys, s’ha li atribueix per al 1923, l’edat de dinou anys, perquè el sojorn dels armenis refugiats a Grècia va ser força llarg. 

QUADERN D'ARAM

ARAM  I  IORGOS      (Capítol II)

Dos amics i companys de feina – el grec i l’armeni – tenen l’aspecte de petits monstres del mar: s’han cobert amb el feixuc casc de bronze i s’hi veuen perquè al davant hi ha una mena de finestretes amb vidres...Els volta el silenci, peixos acolorits es mouen, aquests sí, ingràvids, al seu element, i damunt seu brilla com un mirall la superfície del mar. Però els bussejadors no tenen temps per admirar els moviments ondulants de les orades de plata, ni tan sols, avui, el vermell del coral.   Són dos bons corallers.

CARNET  D’ARAM.  ATENES     (Capítol III)

Els records d’infantesa. La cançó de bressol:

Dorm, infant meu, tanca els ullets,

 que la son vingui als teus ulls bonics...

Dorm, porta’m son a mi també,

Mare de Déu, duu la son al nen.

Non-non, fill meu, non-non, noneta.

Té molta son el petit infant.

Jo havia estat molt malalt, l’any abans, d’una pulmonia, a les portes de la mort. I la mare, que és molt religiosa, havia promès que, si em curava, tots dos faríem un pelegrinatge al monestir de Narek.. La que es va quedar més trista va ser l’àvia, com si tingués un pressentiment.

Tinc quinze anys, però no ho puc evitar: crido el pare, crido el seu nom: Vahé, Vahé! Crido l’àvia, les meves dues germanes: Sofia, Iané!  Llavors la mare, Marik, em sent i ve al meu costat, m’acotxa com quan era petit, em passa la mà pel front moll de suor, la trobo fresca com les seves roses de Trebisonda.

...He trobat un amic...M’ha començat a enraonar ell, i de seguida ens hem fet amics..

.

EL GENOCIDI ARMENI

PART DE LA HISTORIA DEL POBLE ARMENI

El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915, especialment durant el règim dels Joves Turcs. És considerat el primer en utlitzar un sistema complex de deportació i extermini.

La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armènia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.